Hi ha drets que només es valoren quan no es poden exercir. Per a moltes persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, desplaçar-se amb un taxi adaptat continua sent una cursa plena d’incerteses. Demanar un servei no hauria de significar esperar sense resposta, veure com es prioritzen altres trajectes o acabar cancel·lant una visita mèdica, una jornada de treball o una activitat personal. Aquesta és una realitat que massa persones viuen en silenci i que sovint queda amagada darrere d’una frase tan repetida com injusta: «no hi ha demanda».
Per donar visibilitat a aquesta problemàtica, ASEM Catalunya va dedicar el programa «Arrasem» del 18 de juny a parlar de la mobilitat i de la nova llei del taxi a Catalunya. L’entrevista, enregistrada a Ràdio Fabra, al recinte de Fabra i Coats de Barcelona va comptar amb la participació de la Plataforma Deixem de Ser Invisibles (DSI) i amb el testimoni d’un professional del taxi adaptat, que va aportar la visió de qui coneix el servei des de dins. L’objectiu era posar veu a una situació que afecta diàriament moltes persones i reflexionar sobre si els canvis normatius seran suficients per garantir un transport realment accessible i inclusiu.
La realitat és molt més clara del que sovint es diu. Quan una persona necessita un taxi adaptat i aquest no arriba, arriba massa tard o simplement no està disponible, acaba buscant alternatives o, directament, renuncia a sortir de casa. Això provoca que moltes persones deixin de sol·licitar el servei perquè han perdut la confiança que funcionarà quan realment el necessitin. Després, aquestes mateixes dades s’utilitzen per afirmar que hi ha poca demanda. Però el problema no és la manca d’usuaris; és la manca d’un servei capaç de donar una resposta digna i continuada. La inclusió no es pot mesurar només amb les lleis, sinó amb la possibilitat real de moure’s amb autonomia cada dia.
Des de DSI continuarem denunciant aquesta situació perquè la mobilitat és un dret fonamental i no un privilegi reservat a qui té alternatives. Badalona necessita incrementar el nombre de taxis adaptats, garantir-ne la disponibilitat i assumir un compromís ferm amb l’accessibilitat. Fer visible aquesta realitat és el primer pas perquè deixi de formar part de la normalitat. Només quan totes les persones puguin desplaçar-se amb llibertat, igualtat i dignitat podrem parlar d’una ciutat veritablement inclusiva.
Podeu escoltar l’entrevista sencera al següent enllaç:
https://asemcatalunya.com/wp-content/uploads/2026/06/arrasem-17-06-2026.mp3